Instants màgics

Som a la platja asseguts sobre la roca màgica. El vent bufa suaument i ens gela les galtes però, res ens farà moure'ns d'allà.  Son passades dos quarts de  cinc de la tarda i el sol ja comença a amagar-se rere el mar. El cel segueix de color blau i els rajos del sol m’enlluernen la cara, així que m’obliga a tancar-los una mica si vull continuar mirant aquell instant màgic. Li agafo la mà i l’apropo a mi, vull sentir-lo al meu costat. L’abraço per la cintura i tanco els ulls, m’agrada notar la poca calor que m’ofereix el sol. Per quan torno a obrir els ulls, el sol ja s’ha post. El cel s’ha tornar preciós, és de color vermellós i és va tornant més fosc a mesura que miro cap a dalt. El contrast que fa amb el blau del mar és encantador. Paisatges com aquells, malauradament no es poden contemplar cada dia.